JA HI TORNEM A SER...

BONES FESTES A TOTHOM!

IMPACIENT

Sembla que no arribi mai el moment...i potser per això el desig és mes gran.
Estic impacient...

BAIXANT LES DEFENSES

Em vaig descobrint davant teu.
A poc a poc, però.

ESCLETXES

Tímidament em deixa una escletxa.

FETA UN EMBOLIC

De cop, el veig amb uns altres ulls...

ESTIC BÉ

Esperava que estiguessis a l’altura, però al cap i a la fi el nivell el vaig marcar jo. Així, no em puc enfadar pel fet que fossis incapaç de respondre com cal, i només aconseguissis verbalitzar algunes frases de manual.
Sé que vols que jo estigui bé, no pateixis, ho estic!!!
Sé cuidar-me soleta.

PRENENT DECISIONS DIFÍCILS

Tancant portes. Obrint finestres.

ESTANCADA

Ni endavant, ni endarrere...no em deixes avançar. I jo no soporto estar-me quieta.

RAMPELLS?

No sé parlar de les coses que em preocupen, o em dolen, fins que ja han passat. És a dir, quan parlo d’alguna cosa, és perquè no em preocupa excessivament, o ja tinc les eines per gestionar-ho. Si no, ho amago, m’ho menjo i jugo a fer veure que no passa res.
I aleshores, quan tot ha passat, em desinflo i ningú entén res. Suposo que per això m’he guanyat la fama de rampelluda.

......

I com diu una cançó:
A little small talk, a smile and baby I was stuck
I still don't know what you've done with me
A grown-up woman should never fall so easily

AMOR PER A TOTHOM

WE LOVE YOU TOO!

CAMINADES

Calçats per aprofitar la última nit a Londres!

ESCAPADA

Perquè Londres no és per mi una ciutat qualsevol...m'escapo de nou 4 dies!

JO TRIO

Hi ha coses de les que prefereixo no formar-ne part. Jo trio. Encara que hagi de caminar sola.

PONT

Tothom fent pont...i jo aqui treballant.

:-(

COLORS

No sé pas que m'ha agafat de sobte...que m'ha semblat que al blog li faltava algo. I M'ha entrat la dèria d'omplir-lo de colors...

SOLA

Amb l'edat he anat aprenent a no tenir por a la soledat. És més, en moltes ocasions l'escullo per voluntat pròpia.

Necessito passar temps amb mi.

ESPAI VITAL

Entenc que pugui sembla exagerat, però quan dic que necessito espai, vol dir que en necessito molt!

TORNO A LA FEINA...PERÒ MANTINC EL SOMRIURE!

Les meves vacances han estat plenes de:
Dies de sol
Vespres càlids
Sorra i mar
Crema solar i síndria
Matinades
Mandres al llit
Somriures i alguna ganyota...
Família, que ha tornat a augmentar!
Amics
descobriments
El gat, que ho destrossa tot
Temps per llegir
Hores mortes davant la tele
Converses en qualsevol terrassa
Concerts...Que gran liberacion que siento hoy
al recorrer poquito a poco el corazón
que esta mas fuerte, sabe que quiere y ya no se esconde!! a ple pulmó!
Paisatges
Retrobaments
Despedides...i enyorança
Les meves vacances han estat plenes de...bé, PLENES (i així em sento jo).

VACANCES (...click...desconecto!)

Agafo vacances, i durant uns dies la meva intenció és desconectar de tot (i aquest any també de gairebé tothom).
Fins aviat i bones vacances a tothom!

TEMPOS

I que hi puc fer? a vegades vaig molt depressa...
Altres, relenteixo el ritme...i necessito molt de temps per a tot.

Entenc que el meu ritme no respon a les expectatives de tothom... (i tampoc és que calgui).

TEMPESTA

El cel està seré,
Però s’olora la tempesta.

Encara és imperceptible per tothom
Però jo ja sento el vent
I intueixo la pluja
I temo els llamps,
i els trons.

I estic aquí,
Sense lloc on aixoplugar-me,
I amb xancletes.

ESPERANÇA

Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara, plantaria un arbre.
Martin Luther King

I DE COP...ELL, NI MES NI MENYS

Hi ha trobades que són, si més no, inesperades. I és per aquesta falta de previsió que de cop et trobes davant d’aquella persona sense saber què dir, mentre notes un pessigolleig a la panxa i notes com se t’encén el rostre.
I balbuceges sense poder dir ni fer res coherent quan s’acosta i t’acaricia sutilment.
No va ser fins hores desprès que vaig notar el plaer del moment en què els seus dits es van perdre, subtilment, entre els meus cabells.

NIT DE BRUIXES

23 de juny: nit de San Joan. És una nit de bones vibracions i el moment ideal per a assolir que la sort ens somrigui la resta de l'any. La “nit més llarga del món” està dedicada pura i exclusivament al sol.

Aprofitant la nit de bruixes, una amiga em va explicar una fórmula per aconseguir tres desitjos:
En el matí d'aquest dia pren un paper i escriu en ell tres desitjos que desitjaries que es complissin. Aquest exercici pots fer-lo estant acompanyat o si ho prefereixes sol. Després d'escriure els tres desitjos col·loca el paper al sol la resta del dia, recorda que has de fer el ritual al matí, així el temps en el qual roman al sol és major. Mentrestant aconsegueix tres veles, una de color verd, una altra de color taronja i l'altra de color vermell. Has d'encendre les veles a la nit. Quan les hagis encés, has d'agafar el paper i llegir els tres desitjos que hi vas escriure en veu alta. Després crema el paper amb les flames de les veles que has encés, mentre dius en veu alta: “ha de ser així”.

Jo, no crec en aquestes coses, però per aquesta nit, he decidit creure en tot.

SORT!

Muchachada Nui (Bonico del to)

Dedicat a un amic, que ha aconseguit fer-me riure avui.

COMPTE AMB ELS DESITJOS!

Ja ho diuen que cal anar amb compte amb el què desitges! podria fer-se realitat...

Ups!

TOSSUDA

Quan tenia uns 8 anys, i em demanaven què volia ser de gran, sempre contestava el mateix: bombera!!. Un dia, un company de classe em va dir que això era impossible, que una noia no podia ser bombera. Em vaig enfadar i el vaig apartar de mi amb tanta força que va caure a terra, mentre li cridava ofesa: -tu no em pots dir què no puc fer!!
Més endavant vaig descobrir la meva vocació, i no, no sóc bombera. Però actualment continuo sense admetre que ningú em digui què no puc fer.

SKANDOL PUBLIC (promo video-clip)

Skandol Public ha tret nou disc!!
Jo els segueixo des de fa temps, per amistat, si, però també perque musicalment sonen de conya (no, no soc experta, però les meves orelles saben que els agrada i que no), a més, en directe ofereixen un espectacle digne dels grans, no pels efectes especials, es clar, sino pel bon rollo que transmeten i com en saben de compartir la seva música amb el seu public.
Un consell, no us els perdeu!!

BENVINGUDA!

Foto: Anne Geddes

Allunya’m de la sabiesa que no plora, la filosofia que no riu, i de la grandesa que no s’inclina davant els infants.
Khalil Gibrán

Benvinguda Julia!!!

PER FI...

PATUM!

LA VIDA QUE SOMIO, ÉS LA VIDA QUE VULL...

Pensar en el futur s’ha convertit en quelcom inevitable –per exigències del guió-. Em refereixo a que sembla que sigui absolutament necessari que decideixi, ja mateix, què vull fer amb la meva vida. I no ho sé.

T'ENYORO

Vine aviat.
T'enyoro...

PER SABOREJAR L'ESPERA...

Com que sovint les vacances duren un sospir, i marxen abans no te'n adonis...a nosaltres ens agrada planejar-les amb temps, per tal de poder-les saborejar...amb la idea, els preparatius...la espera.

Per aquest motiu, i amb dos mesos d'antel.lació, ja tenim els bitllets.

Aquest any: SENEGAL!

QUE PLOGUI!

Que plogui! que fa falta.
Que plogui! i que de pas, la pluja s'emporti els mals humors...i les cabòries.

A CARA DESCOBERTA

Quina sorpresa quan, en un descuit, vaig poder veure que s'amaga darrere la màscara.

A ALGÚ QUE SEMPRE EM FA SOMRIURE

No podem estar enfadats molt de temps amb algú que ens fa riure. Jay Leno

CADA VEGADA PITJOR!

Els casos de maltractaments, abusos sexuals o abandó als infants per part dels pares o tutors s'han incrementat un 52% a les comarques gironines en els darrers dos anys segons la secretària d'Infància del departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, Imma Pérez
Des del 2006 els infants que han passat a dependre legalment de l'administració s'han incrementat un 30%. En concret al 2006, el departament va obrir 136 nous expedients, mentre que el 2007 van ser 157. Actualment la demarcació té 655 expedients oberts. A Catalunya, segons va indicar Pérez, aquesta xifra puja fins als 7.300 expedients. (Diari de Girona)

El maltractaments, de tots els tipus, han estat presents en totes les civilitzacions.
Pel que fa als maltractaments infantils, Aristóteles deia que un fill era una propietat i res del què es faci amb una propietat és injust. Hi ha fins i tot algunes societats en que les nenes són sacrificades per no poder contribuir a la economia familiar.
Tot i el què vulguem pensar, el problema està molt estès i es pot manifestar inclòs en el nostre entorn social més pròxim.
No es pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als nens creix en intensitat i freqüència en la nostra societat. I jo us ho puc dir, perquè a la meva feina tracto diàriament amb nens que han patit algun tipus de maltractament, i amb les seves famílies. I cada dia me’n vaig a casa preguntant-me a quina classe de món vivim.

A POC A POC TOT TÉ UN ALTRE SABOR

Quan ens vam conèixer no sabíem que la nostra batalla acabaria en un joc sota els llençols. Quan jugàvem amb carícies no sabíem que poc després acabaríem sent dos desconeguts.
Quan ja no quedava rastre dels dies que vam passar junts, anys després...no sabíem que ens retrobaríem en el lloc menys esperat.
En retrobar-nos, no sabíem què passaria...però sé, per com em miraves l’altre dia, que tu vols el mateix que jo.

TAN BO...TAN CURT...

No podia saber, que tot el que necessitava per tornar-me a sentir viva eren un parell de dies envoltada de les persones que estimo, de l’aire fred de la muntanya, una habitació encantadora d’un alberg...i un breu retrobament amb el passat.

SER FELIÇ

El meu pare a vegades em diu: “Ets feliç? Ja ho comproves de tant en tant? Pensa que això és molt important; de tant en tant hem d'anar comprovant si som feliços, per què si no ho fem, podem deixar de ser-ho i no adonar-nos fins que és molt tard”.
Així que he aprés a preguntar-m’ho sovint. Seria dur descobrir un dia, per sorpresa, que fa molt temps que no sóc feliç.

ESPERANT...PERÒ QUÈ?

Intento disfrutar d’aquests dies en els que em sento tranquil.la, en els que no espero ni busco res. Aquests dies en que tot m’està bé.
I es que aquests dies són escassos, perquè jo, com gairebé tothom, estic constantment en situació d’espera.
D’alguna manera, no es pot evitar el neguit quan esperes alguna cosa, encara que no sàpigues ben bé què.

CANSADA DE L'HIVERN, ENCARA QUE JA NO SIGUIN EL QUE EREN...

"Primavera ven y curame el invierno"
Fito i Fitipaldis

BOJERIES

"Hay locuras sin nombre,
sin fecha, sin cura,
que no vale la pena curar."

És una bojeria...estimar-lo encara.

SOMNI

Alguns dies, l'activitat durant el somni és tan intensa, que quan em desperto al matí ja estic esgotada.

UAU!

Feia dies que ell jugava a seduir-me. I jo sabia que no esperava una resposta ràpida. Així que el vaig ignorar durant dies.

Però ahir, durant l'únic instant en que la tensió sexual s'havia relaxat...em vaig acostar decidida a ell i li vaig estampar un petò. Quin petò!

Va ser genial la seva cara de sorpresa...i és que no s'ho esperava! És clar, ni jo ho esperava...va ser un impuls tan fort que no vaig tenir temps de processar-lo!!

ABURRIMENT

Estic immensament aburrida. Molt aburrida. Que es el que passa...que de cop ningu vol fer res, ni sortir, ni viatjar...tothom es queda a casa, tothom te feina...

M'aburreixo! necessito moviment!

FER-SE GRAN

Tinc 28 anys. En general la gent me'n posa menys.

Fa uns dies una noia de 22 anys em va dir, sorpresa en saber la meva edat?

28?? uala, ja m'agradaria a mi quan en tingui 28 "conservar-me" com tu!!!

Conservar-se??? ni que estiguessim parlant d'alguna cosa de fa milers de segles!!

El cas es que em vaig adonar que em faig gran, tot i que tinc la sensacio que els meus 20 no em queden tant lluny...

Un dia d'aquests, alguna persona "vintanyera" em tractara de vosté...

CARTES VELLES

L'avantatge de guardar-ho tot és que, anys després, davant d'un vell tros de paper, pots recordar sensacions i sentiments que havien quedat oblidats.

Quanta tendresa he sentit avui, rellegint les cartes d'algú que vaig estimar, i que em va estimar...

EN FORMA, ALTRE COP

Després d'uns dies una mica bloquejada...he tornat a recuperar l'energia!

NO EM DESPERTEU

No em desperteu quan somio...que aleshores el meu món es para. Tot es mou amb calma, i res se m'escapa de les mans.

No em desperteu si estic somiant...que necessito un descans.

Quan em desperti m'espolsare els somnis...i carregada d'energia seguiré caminant.

Ara però...no em desperteu...

PETONS...I MES PETONS

El que més desitjo per aquest nou any...es omplir-lo de petons.

"VUELVE A CASA POR NAVIDAD"

Tornes després d'uns mesos sense veure'ns, em busques, i em trobes.

mmmmmm...m'encantes!!