4.7.08

TEMPESTA

El cel està seré,
Però s’olora la tempesta.

Encara és imperceptible per tothom
Però jo ja sento el vent
I intueixo la pluja
I temo els llamps,
i els trons.

I estic aquí,
Sense lloc on aixoplugar-me,
I amb xancletes.

3 comentarios:

Sergi dijo...

A mi l'altre dia em va fer mal la clavícula que em vaig trencar l'any passat, i vaig pensar que venia canvi de temps. Però em sembla que els trets no van per aquí...

Babèlia dijo...

Jo et deixo una habitació a casa, dona ;)

cuida't! petó

Adúlter dijo...

La vida misma...pero no está mal empaparse de tormenta de vez en cuando ¿no?