L'avantatge de guardar-ho tot és que, anys després, davant d'un vell tros de paper, pots recordar sensacions i sentiments que havien quedat oblidats.
Quanta tendresa he sentit avui, rellegint les cartes d'algú que vaig estimar, i que em va estimar...
2 comentarios:
potser seria bo sentir la tendresa d'algú que et vol estimar... seria interessant, no?
Quina casualitat,
l’altre dia endreçant coses, em vaig quedar penjada amb una caixa plena de cartes antigues, (jo també soc de les que ho guarda tot) i és curiós com tot el que llavors sembla intens i inacabable, passa a ser només una cosa infantil i tendre, però aquella passió inesgotable, brilla per la seva absència :)
(veus,és veritat que ens fem grans, i jo encara més que tu) :)
Petons, guapíssima
Publicar un comentario