DE DEIXAR-SE PORTAR...ON SIGUI...

Hi ha coses que podries controlar...però en realitat no vols fer-ho.

JA NO TINC PRESSA

Ja no tinc pressa per fer coses, per ocupar les meves hores envoltada de gent, sigui qui sigui, sigui com sigui. Pressa per sortir, per quedar amb tothom...pressa perquè tot arribi ja. De fet, ja no tinc pressa per a gairebé res.

He aprés a alentir el meu pas i a gaudir més de tot plegat. Ara sóc fan dels diumenges a la tarda sense fer res, d’aquelles tardes passejant sola pels carrers, dels sopars íntims amb els amics íntims, de tancar-me a casa guardant-me del fred, abraçada a ell, mentre parlem de qui sap què o riem per qualsevol cosa.

Diuen que he madurat. Jo penso que simplement he aprés què és realment important per a mi.

DONANT-HI VOLTES

No se si he pensat bé les conseqüències de tornar, ara que sóc una altra persona. Bé, no és això, sóc només la mateixa persona amb una vida diferent. Tot es mou, ja ho sabíem, i la vida m’ha canviat en els dos últims anys. Cap a millor!! sempre pensem que els canvis són dolents! Però el blog per força haurà de ser diferent ara, com jo.

Tinc ganes de tornar a escriure, el què no sé és si podré...

I SI...

Ultimament m'estic plantejant tornar...