18.3.08

TAN BO...TAN CURT...

No podia saber, que tot el que necessitava per tornar-me a sentir viva eren un parell de dies envoltada de les persones que estimo, de l’aire fred de la muntanya, una habitació encantadora d’un alberg...i un breu retrobament amb el passat.

3 comentarios:

Babèlia dijo...

Potser seria interessant trobar-te amb un futur proper... un petó

Babèlia dijo...

Canvi d'imatge... bon senyal...

Laia dijo...

Es bo tornar endarrere i reviure el passat amb les persones que han format part d'alguna etapa de la nostra vida, i amb els què seguim compartint present i amb els que voldriem estar per sempre. A vegades no cal marxar molt lluny per saber que ens enyorem.