Hi ha trobades que són, si més no, inesperades. I és per aquesta falta de previsió que de cop et trobes davant d’aquella persona sense saber què dir, mentre notes un pessigolleig a la panxa i notes com se t’encén el rostre.
I balbuceges sense poder dir ni fer res coherent quan s’acosta i t’acaricia sutilment.
No va ser fins hores desprès que vaig notar el plaer del moment en què els seus dits es van perdre, subtilment, entre els meus cabells.
I balbuceges sense poder dir ni fer res coherent quan s’acosta i t’acaricia sutilment.
No va ser fins hores desprès que vaig notar el plaer del moment en què els seus dits es van perdre, subtilment, entre els meus cabells.
3 comentarios:
Mmm... preciós. Però m'has fet recrear moments d'aquests que descrius al principi, d'aquells que et prepares durant hores i hores, i quan tens la persona davant, et colapses i et quedes sense paraules.
:)
Vaja….l’Adúlter m’ha tret la paraula de la boca :(
Preciós aquest text, Maeve
Petonets
Publicar un comentario