Intento disfrutar d’aquests dies en els que em sento tranquil.la, en els que no espero ni busco res. Aquests dies en que tot m’està bé.
I es que aquests dies són escassos, perquè jo, com gairebé tothom, estic constantment en situació d’espera.
D’alguna manera, no es pot evitar el neguit quan esperes alguna cosa, encara que no sàpigues ben bé què.
2 comentarios:
Sovint la paciència és una gran companyia... i potser estem esperant una casualitat que s'escoli... un petó
Una vegada vaig llegir, no se massa bé a on,
tampoc se de qui era, alguna cosa semblant a que ens passem la vida esperant alguna cosa que no arriba, i quan arriba,ens preguntem perquè ho estàvem esperant,
o alguna cosa així…
De vegades perdem el temps pensant el que serà i ens perdem aconteixements que passen al nostre voltant molt més importants que el que ha d’arribar...
Feia molt que no passava per casa teva, i em segueix encantant
llegir-te:)
Petons, guapi
Publicar un comentario