Els casos de maltractaments, abusos sexuals o abandó als infants per part dels pares o tutors s'han incrementat un 52% a les comarques gironines en els darrers dos anys segons la secretària d'Infància del departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, Imma PérezDes del 2006 els infants que han passat a dependre legalment de l'administració s'han incrementat un 30%. En concret al 2006, el departament va obrir 136 nous expedients, mentre que el 2007 van ser 157. Actualment la demarcació té 655 expedients oberts. A Catalunya, segons va indicar Pérez, aquesta xifra puja fins als 7.300 expedients. (Diari de Girona)
El maltractaments, de tots els tipus, han estat presents en totes les civilitzacions.
Pel que fa als maltractaments infantils, Aristóteles deia que un fill era una propietat i res del què es faci amb una propietat és injust. Hi ha fins i tot algunes societats en que les nenes són sacrificades per no poder contribuir a la economia familiar.
Tot i el què vulguem pensar, el problema està molt estès i es pot manifestar inclòs en el nostre entorn social més pròxim.
No es pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als nens creix en intensitat i freqüència en la nostra societat. I jo us ho puc dir, perquè a la meva feina tracto diàriament amb nens que han patit algun tipus de maltractament, i amb les seves famílies. I cada dia me’n vaig a casa preguntant-me a quina classe de món vivim.
Disposada, mig nua.
Em dius que sóc dolenta quan m'acabes la paciència. Quan em surt la part capritxosa i no paro fins aconseguir el què vull. Quan em nego a fer alguna cosa, quan et busco les pessigolles fins a aconseguir que t'enfadis (ja ho saps, m'agrada "discutir" amb tu de tant en tant). Quan m'oblido de tu i faig la meva sense pensar en res més...
