BENVINGUDA!

Foto: Anne Geddes

Allunya’m de la sabiesa que no plora, la filosofia que no riu, i de la grandesa que no s’inclina davant els infants.
Khalil Gibrán

Benvinguda Julia!!!

PER FI...

PATUM!

LA VIDA QUE SOMIO, ÉS LA VIDA QUE VULL...

Pensar en el futur s’ha convertit en quelcom inevitable –per exigències del guió-. Em refereixo a que sembla que sigui absolutament necessari que decideixi, ja mateix, què vull fer amb la meva vida. I no ho sé.

T'ENYORO

Vine aviat.
T'enyoro...

PER SABOREJAR L'ESPERA...

Com que sovint les vacances duren un sospir, i marxen abans no te'n adonis...a nosaltres ens agrada planejar-les amb temps, per tal de poder-les saborejar...amb la idea, els preparatius...la espera.

Per aquest motiu, i amb dos mesos d'antel.lació, ja tenim els bitllets.

Aquest any: SENEGAL!

QUE PLOGUI!

Que plogui! que fa falta.
Que plogui! i que de pas, la pluja s'emporti els mals humors...i les cabòries.

A CARA DESCOBERTA

Quina sorpresa quan, en un descuit, vaig poder veure que s'amaga darrere la màscara.

A ALGÚ QUE SEMPRE EM FA SOMRIURE

No podem estar enfadats molt de temps amb algú que ens fa riure. Jay Leno

CADA VEGADA PITJOR!

Els casos de maltractaments, abusos sexuals o abandó als infants per part dels pares o tutors s'han incrementat un 52% a les comarques gironines en els darrers dos anys segons la secretària d'Infància del departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, Imma Pérez
Des del 2006 els infants que han passat a dependre legalment de l'administració s'han incrementat un 30%. En concret al 2006, el departament va obrir 136 nous expedients, mentre que el 2007 van ser 157. Actualment la demarcació té 655 expedients oberts. A Catalunya, segons va indicar Pérez, aquesta xifra puja fins als 7.300 expedients. (Diari de Girona)

El maltractaments, de tots els tipus, han estat presents en totes les civilitzacions.
Pel que fa als maltractaments infantils, Aristóteles deia que un fill era una propietat i res del què es faci amb una propietat és injust. Hi ha fins i tot algunes societats en que les nenes són sacrificades per no poder contribuir a la economia familiar.
Tot i el què vulguem pensar, el problema està molt estès i es pot manifestar inclòs en el nostre entorn social més pròxim.
No es pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als nens creix en intensitat i freqüència en la nostra societat. I jo us ho puc dir, perquè a la meva feina tracto diàriament amb nens que han patit algun tipus de maltractament, i amb les seves famílies. I cada dia me’n vaig a casa preguntant-me a quina classe de món vivim.

A POC A POC TOT TÉ UN ALTRE SABOR

Quan ens vam conèixer no sabíem que la nostra batalla acabaria en un joc sota els llençols. Quan jugàvem amb carícies no sabíem que poc després acabaríem sent dos desconeguts.
Quan ja no quedava rastre dels dies que vam passar junts, anys després...no sabíem que ens retrobaríem en el lloc menys esperat.
En retrobar-nos, no sabíem què passaria...però sé, per com em miraves l’altre dia, que tu vols el mateix que jo.

TAN BO...TAN CURT...

No podia saber, que tot el que necessitava per tornar-me a sentir viva eren un parell de dies envoltada de les persones que estimo, de l’aire fred de la muntanya, una habitació encantadora d’un alberg...i un breu retrobament amb el passat.

SER FELIÇ

El meu pare a vegades em diu: “Ets feliç? Ja ho comproves de tant en tant? Pensa que això és molt important; de tant en tant hem d'anar comprovant si som feliços, per què si no ho fem, podem deixar de ser-ho i no adonar-nos fins que és molt tard”.
Així que he aprés a preguntar-m’ho sovint. Seria dur descobrir un dia, per sorpresa, que fa molt temps que no sóc feliç.

ESPERANT...PERÒ QUÈ?

Intento disfrutar d’aquests dies en els que em sento tranquil.la, en els que no espero ni busco res. Aquests dies en que tot m’està bé.
I es que aquests dies són escassos, perquè jo, com gairebé tothom, estic constantment en situació d’espera.
D’alguna manera, no es pot evitar el neguit quan esperes alguna cosa, encara que no sàpigues ben bé què.

CANSADA DE L'HIVERN, ENCARA QUE JA NO SIGUIN EL QUE EREN...

"Primavera ven y curame el invierno"
Fito i Fitipaldis

BOJERIES

"Hay locuras sin nombre,
sin fecha, sin cura,
que no vale la pena curar."

És una bojeria...estimar-lo encara.

SOMNI

Alguns dies, l'activitat durant el somni és tan intensa, que quan em desperto al matí ja estic esgotada.

UAU!

Feia dies que ell jugava a seduir-me. I jo sabia que no esperava una resposta ràpida. Així que el vaig ignorar durant dies.

Però ahir, durant l'únic instant en que la tensió sexual s'havia relaxat...em vaig acostar decidida a ell i li vaig estampar un petò. Quin petò!

Va ser genial la seva cara de sorpresa...i és que no s'ho esperava! És clar, ni jo ho esperava...va ser un impuls tan fort que no vaig tenir temps de processar-lo!!

ABURRIMENT

Estic immensament aburrida. Molt aburrida. Que es el que passa...que de cop ningu vol fer res, ni sortir, ni viatjar...tothom es queda a casa, tothom te feina...

M'aburreixo! necessito moviment!

FER-SE GRAN

Tinc 28 anys. En general la gent me'n posa menys.

Fa uns dies una noia de 22 anys em va dir, sorpresa en saber la meva edat?

28?? uala, ja m'agradaria a mi quan en tingui 28 "conservar-me" com tu!!!

Conservar-se??? ni que estiguessim parlant d'alguna cosa de fa milers de segles!!

El cas es que em vaig adonar que em faig gran, tot i que tinc la sensacio que els meus 20 no em queden tant lluny...

Un dia d'aquests, alguna persona "vintanyera" em tractara de vosté...

CARTES VELLES

L'avantatge de guardar-ho tot és que, anys després, davant d'un vell tros de paper, pots recordar sensacions i sentiments que havien quedat oblidats.

Quanta tendresa he sentit avui, rellegint les cartes d'algú que vaig estimar, i que em va estimar...