VACANCES (...click...desconecto!)

Agafo vacances, i durant uns dies la meva intenció és desconectar de tot (i aquest any també de gairebé tothom).
Fins aviat i bones vacances a tothom!

TEMPOS

I que hi puc fer? a vegades vaig molt depressa...
Altres, relenteixo el ritme...i necessito molt de temps per a tot.

Entenc que el meu ritme no respon a les expectatives de tothom... (i tampoc és que calgui).

TEMPESTA

El cel està seré,
Però s’olora la tempesta.

Encara és imperceptible per tothom
Però jo ja sento el vent
I intueixo la pluja
I temo els llamps,
i els trons.

I estic aquí,
Sense lloc on aixoplugar-me,
I amb xancletes.

ESPERANÇA

Si sabés que el món s'acaba demà, jo, avui encara, plantaria un arbre.
Martin Luther King

I DE COP...ELL, NI MES NI MENYS

Hi ha trobades que són, si més no, inesperades. I és per aquesta falta de previsió que de cop et trobes davant d’aquella persona sense saber què dir, mentre notes un pessigolleig a la panxa i notes com se t’encén el rostre.
I balbuceges sense poder dir ni fer res coherent quan s’acosta i t’acaricia sutilment.
No va ser fins hores desprès que vaig notar el plaer del moment en què els seus dits es van perdre, subtilment, entre els meus cabells.

NIT DE BRUIXES

23 de juny: nit de San Joan. És una nit de bones vibracions i el moment ideal per a assolir que la sort ens somrigui la resta de l'any. La “nit més llarga del món” està dedicada pura i exclusivament al sol.

Aprofitant la nit de bruixes, una amiga em va explicar una fórmula per aconseguir tres desitjos:
En el matí d'aquest dia pren un paper i escriu en ell tres desitjos que desitjaries que es complissin. Aquest exercici pots fer-lo estant acompanyat o si ho prefereixes sol. Després d'escriure els tres desitjos col·loca el paper al sol la resta del dia, recorda que has de fer el ritual al matí, així el temps en el qual roman al sol és major. Mentrestant aconsegueix tres veles, una de color verd, una altra de color taronja i l'altra de color vermell. Has d'encendre les veles a la nit. Quan les hagis encés, has d'agafar el paper i llegir els tres desitjos que hi vas escriure en veu alta. Després crema el paper amb les flames de les veles que has encés, mentre dius en veu alta: “ha de ser així”.

Jo, no crec en aquestes coses, però per aquesta nit, he decidit creure en tot.

SORT!

Muchachada Nui (Bonico del to)

Dedicat a un amic, que ha aconseguit fer-me riure avui.

COMPTE AMB ELS DESITJOS!

Ja ho diuen que cal anar amb compte amb el què desitges! podria fer-se realitat...

Ups!

TOSSUDA

Quan tenia uns 8 anys, i em demanaven què volia ser de gran, sempre contestava el mateix: bombera!!. Un dia, un company de classe em va dir que això era impossible, que una noia no podia ser bombera. Em vaig enfadar i el vaig apartar de mi amb tanta força que va caure a terra, mentre li cridava ofesa: -tu no em pots dir què no puc fer!!
Més endavant vaig descobrir la meva vocació, i no, no sóc bombera. Però actualment continuo sense admetre que ningú em digui què no puc fer.

SKANDOL PUBLIC (promo video-clip)

Skandol Public ha tret nou disc!!
Jo els segueixo des de fa temps, per amistat, si, però també perque musicalment sonen de conya (no, no soc experta, però les meves orelles saben que els agrada i que no), a més, en directe ofereixen un espectacle digne dels grans, no pels efectes especials, es clar, sino pel bon rollo que transmeten i com en saben de compartir la seva música amb el seu public.
Un consell, no us els perdeu!!

BENVINGUDA!

Foto: Anne Geddes

Allunya’m de la sabiesa que no plora, la filosofia que no riu, i de la grandesa que no s’inclina davant els infants.
Khalil Gibrán

Benvinguda Julia!!!

PER FI...

PATUM!

LA VIDA QUE SOMIO, ÉS LA VIDA QUE VULL...

Pensar en el futur s’ha convertit en quelcom inevitable –per exigències del guió-. Em refereixo a que sembla que sigui absolutament necessari que decideixi, ja mateix, què vull fer amb la meva vida. I no ho sé.

T'ENYORO

Vine aviat.
T'enyoro...

PER SABOREJAR L'ESPERA...

Com que sovint les vacances duren un sospir, i marxen abans no te'n adonis...a nosaltres ens agrada planejar-les amb temps, per tal de poder-les saborejar...amb la idea, els preparatius...la espera.

Per aquest motiu, i amb dos mesos d'antel.lació, ja tenim els bitllets.

Aquest any: SENEGAL!

QUE PLOGUI!

Que plogui! que fa falta.
Que plogui! i que de pas, la pluja s'emporti els mals humors...i les cabòries.

A CARA DESCOBERTA

Quina sorpresa quan, en un descuit, vaig poder veure que s'amaga darrere la màscara.

A ALGÚ QUE SEMPRE EM FA SOMRIURE

No podem estar enfadats molt de temps amb algú que ens fa riure. Jay Leno

CADA VEGADA PITJOR!

Els casos de maltractaments, abusos sexuals o abandó als infants per part dels pares o tutors s'han incrementat un 52% a les comarques gironines en els darrers dos anys segons la secretària d'Infància del departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, Imma Pérez
Des del 2006 els infants que han passat a dependre legalment de l'administració s'han incrementat un 30%. En concret al 2006, el departament va obrir 136 nous expedients, mentre que el 2007 van ser 157. Actualment la demarcació té 655 expedients oberts. A Catalunya, segons va indicar Pérez, aquesta xifra puja fins als 7.300 expedients. (Diari de Girona)

El maltractaments, de tots els tipus, han estat presents en totes les civilitzacions.
Pel que fa als maltractaments infantils, Aristóteles deia que un fill era una propietat i res del què es faci amb una propietat és injust. Hi ha fins i tot algunes societats en que les nenes són sacrificades per no poder contribuir a la economia familiar.
Tot i el què vulguem pensar, el problema està molt estès i es pot manifestar inclòs en el nostre entorn social més pròxim.
No es pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als nens creix en intensitat i freqüència en la nostra societat. I jo us ho puc dir, perquè a la meva feina tracto diàriament amb nens que han patit algun tipus de maltractament, i amb les seves famílies. I cada dia me’n vaig a casa preguntant-me a quina classe de món vivim.

A POC A POC TOT TÉ UN ALTRE SABOR

Quan ens vam conèixer no sabíem que la nostra batalla acabaria en un joc sota els llençols. Quan jugàvem amb carícies no sabíem que poc després acabaríem sent dos desconeguts.
Quan ja no quedava rastre dels dies que vam passar junts, anys després...no sabíem que ens retrobaríem en el lloc menys esperat.
En retrobar-nos, no sabíem què passaria...però sé, per com em miraves l’altre dia, que tu vols el mateix que jo.