ROC

Amb la sensació tan meravellosa i alhora tan aclaparadora de ser mare per primera vegada. El Roc ja és aquí, i m'ha robat la son, la calma, la tranquil.litat...però sobretot m'ha robat el cor!!!
T'estimo molt fill meu!!

EN LA RECTA FINAL

A un mes de ser pares amb l'home de qui estic enamorada, em sento tan afortunada que, de tant en tant, m'invento alguna por per no semblar tan estúpidament feliç.

I només em queda una cosa per desitjar: que el nostre fill neixi sa i fort!!

RESPIRO

Ara que ja tornem a respirar, i aquest malson sembla que ha acabat bé, m'adono que algunes coses ja han cambiat per sempre.

MOMENTS DIFÍCILS

Fins ara les coses havien sigut molt fàcils, però em sento afortunada de descobrir que ara, que vivim un malson, ell i jo seguim fent-nos costat.
Descobrir en la persona que estimes aquell puntal imprescindible per tirar endavant no té preu.
Junts superarem el què calgui.

CRUELTAT

Últimament el meu cos és molt cruel amb mi...

UNA VEGADA I PROU

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic desitjant que acabi el cap de setmana.

IMPOSSIBLE???

A vegades aconsegueixo coses que em semblaven impossibles...i em sorprenc, gratament (gairebé sempre).

CONCENTRACIÓ

M'instal.laria de manera indefinida en unes vacances permanents.

No puc concentrar-me.

DECISIONS

A la nostra feina prenem decisions molt difícils, i que canvien la vida de les persones...i ens cuiden molt poc per fer-ho. Necessito vacances!

INCONSTANT

Sóc una inconstant...

o almenys amb el blog.

ENYORANÇA

No és una enyorança trista, és una enyorança dolça, la que sentim quan estem separats perquè un dels dos està fent alguna cosa que ens agrada...

I que sigui ja demà!!! i que l'enyorança es torni carícies!!

DE DEIXAR-SE PORTAR...ON SIGUI...

Hi ha coses que podries controlar...però en realitat no vols fer-ho.

JA NO TINC PRESSA

Ja no tinc pressa per fer coses, per ocupar les meves hores envoltada de gent, sigui qui sigui, sigui com sigui. Pressa per sortir, per quedar amb tothom...pressa perquè tot arribi ja. De fet, ja no tinc pressa per a gairebé res.

He aprés a alentir el meu pas i a gaudir més de tot plegat. Ara sóc fan dels diumenges a la tarda sense fer res, d’aquelles tardes passejant sola pels carrers, dels sopars íntims amb els amics íntims, de tancar-me a casa guardant-me del fred, abraçada a ell, mentre parlem de qui sap què o riem per qualsevol cosa.

Diuen que he madurat. Jo penso que simplement he aprés què és realment important per a mi.

DONANT-HI VOLTES

No se si he pensat bé les conseqüències de tornar, ara que sóc una altra persona. Bé, no és això, sóc només la mateixa persona amb una vida diferent. Tot es mou, ja ho sabíem, i la vida m’ha canviat en els dos últims anys. Cap a millor!! sempre pensem que els canvis són dolents! Però el blog per força haurà de ser diferent ara, com jo.

Tinc ganes de tornar a escriure, el què no sé és si podré...

I SI...

Ultimament m'estic plantejant tornar...

REGAL

Avui, he regalat un blog...

TANCAR FINESTRES, OBRIR PORTES

Es fa l’ofesa, ha trencat tota comunicació no sense abans manifestar el seu enuig i decepció. I a mi em sorprèn que encara continuï pensant que en té motius.

Per sort, tinc la consciència molt tranquil•la.

I com diu AB: brindem també per les amistats que s’acaben!!!

I de pas, brindem per els nous començaments!! Ell i jo per fi vivim junts!!!!

RESERVADA

Mira que tinc coses per explicar...i no les explico.

VULL RODEJAR-ME DE GENT QUE SÀPIGA TOCAR EL COR DE LES PERSONES

Missatge de Mario de Andrade
(Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño)


"Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia, mi alma tiene prisa........
Sin muchas golosinas en el paquete...

Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca, con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas….
Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.

Sí…. tengo prisa… por vivir con la intensidad, que solo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar parte alguna, de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas, que las que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos
y con mi conciencia.

Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás....."


Canvien les meves prioritats, les meves necessitats...algunes coses que abans considerava importants ara les trobo banals, i altres vegades és a l'inrevés. Estic madurant?

RACONS CONQUERITS

Jo, que solia defensar el meu llit, evitant que qualsevol pogués conquerir-ne cap racó més enllà de lo necessari...encara em sorprenc, després d'aquests mesos junts, quan obro els ulls i et veig al meu costat, mentre sento que has fet teu aquest racó, encara que jo l'envaeixi sovint, buscant-te. Qui m'ho hauria de dir...