11.8.09
RACONS CONQUERITS
Jo, que solia defensar el meu llit, evitant que qualsevol pogués conquerir-ne cap racó més enllà de lo necessari...encara em sorprenc, després d'aquests mesos junts, quan obro els ulls i et veig al meu costat, mentre sento que has fet teu aquest racó, encara que jo l'envaeixi sovint, buscant-te. Qui m'ho hauria de dir...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Mira, coincideixo amb tu. Jo de jovenet no podia dormir si hi havia algú més al llit, no hi havia manera. Però després, quan vaig conèixer el plaer de despertar-se al costat de la persona que estimes... les coses van canviar.
Seria xulo dormir amb tu, segur!!! ;-))))
Un petó bonica!!!!
Tens raó, és màgic despertar-se al costat de la persona que ha aconsguit robar-te el cor i després adonar-se de com han canviat les coses des de que esteu junts, de com has anat vencent, una a una, les teves pors...
i jo encantat de la vida d'obrir els ulls i notar-te a prop meu... i de que el temps passi i sentir-ho cada dia. qui ens ho havia de dir...
Publicar un comentario