VULL RODEJAR-ME DE GENT QUE SÀPIGA TOCAR EL COR DE LES PERSONES

Missatge de Mario de Andrade
(Poeta, novelista, ensayista y musicólogo brasileño)


"Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas que, a pesar de su edad cronológica, no han crecido.
Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.
No quiero estar en reuniones donde desfilan egos inflados.
No tolero a maniobreros y ventajeros.
Me molestan los envidiosos, que tratan de desacreditar a los más capaces, para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.
Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.
Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.
Quiero la esencia, mi alma tiene prisa........
Sin muchas golosinas en el paquete...

Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca, con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.
Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente, que sepa tocar el corazón de las personas….
Gente a quien los golpes duros de la vida, le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.

Sí…. tengo prisa… por vivir con la intensidad, que solo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar parte alguna, de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas, que las que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos
y con mi conciencia.

Espero que la tuya sea la misma, porque de cualquier manera llegarás....."


Canvien les meves prioritats, les meves necessitats...algunes coses que abans considerava importants ara les trobo banals, i altres vegades és a l'inrevés. Estic madurant?

RACONS CONQUERITS

Jo, que solia defensar el meu llit, evitant que qualsevol pogués conquerir-ne cap racó més enllà de lo necessari...encara em sorprenc, després d'aquests mesos junts, quan obro els ulls i et veig al meu costat, mentre sento que has fet teu aquest racó, encara que jo l'envaeixi sovint, buscant-te. Qui m'ho hauria de dir...

SOC UNA ESTRESSADA MÉS EN AQUEST MÓN D'ESTRESSATS...

Crec que lo pitjor ja ha passat...

INTOXICADA

Ja no puc amb tantes dosis diàries de realitat.

Estic intoxicada.

Cansada...

RETORN

Què dur és tornar de vacances...i notar que amb un sol dia de feina el cos ja no recorda els últims 10 dies de descans.

NOSTÀLGIA

Sento nostàlgia del que va quedant enrere, tot i saber què queda molt per davant.

Deu ser la crisi dels 30...

ESPAI

Necessito més espai. Només això.

UPS!

Li he dit que l'estimava...se m'ha escapat...i això ha sigut precisament lo millor!

PRIMAVERA!

La Primavera besaba

La primavera besaba

suavemente la arboleda,

y el verde nuevo brotaba

como una verde humareda.

Las nubes iban pasando

sobre el campo juvenil...

Yo vi en las hojas temblando

las frescas lluvias de abril (...)

Antonio Machado

DESPISTADA

M'hauria de poder penjar els post-its al cap. Potser així aconseguiria recordar-ho tot...

COMPTE ENRERE

Tic,tac, tic,tac, tic,tac...

NEVA

Neva! però jo només sento calor...

JUGANT A LA SEDUCCIÓ

segueix-me...

JA HI TORNEM A SER...

BONES FESTES A TOTHOM!

IMPACIENT

Sembla que no arribi mai el moment...i potser per això el desig és mes gran.
Estic impacient...

BAIXANT LES DEFENSES

Em vaig descobrint davant teu.
A poc a poc, però.

ESCLETXES

Tímidament em deixa una escletxa.

FETA UN EMBOLIC

De cop, el veig amb uns altres ulls...

ESTIC BÉ

Esperava que estiguessis a l’altura, però al cap i a la fi el nivell el vaig marcar jo. Així, no em puc enfadar pel fet que fossis incapaç de respondre com cal, i només aconseguissis verbalitzar algunes frases de manual.
Sé que vols que jo estigui bé, no pateixis, ho estic!!!
Sé cuidar-me soleta.

PRENENT DECISIONS DIFÍCILS

Tancant portes. Obrint finestres.