No sé parlar de les coses que em preocupen, o em dolen, fins que ja han passat. És a dir, quan parlo d’alguna cosa, és perquè no em preocupa excessivament, o ja tinc les eines per gestionar-ho. Si no, ho amago, m’ho menjo i jugo a fer veure que no passa res. I aleshores, quan tot ha passat, em desinflo i ningú entén res. Suposo que per això m’he guanyat la fama de rampelluda.
I com diu una cançó: A little small talk, a smile and baby I was stuck I still don't know what you've done with me A grown-up woman should never fall so easily