A ALGÚ QUE SEMPRE EM FA SOMRIURE

No podem estar enfadats molt de temps amb algú que ens fa riure. Jay Leno

CADA VEGADA PITJOR!

Els casos de maltractaments, abusos sexuals o abandó als infants per part dels pares o tutors s'han incrementat un 52% a les comarques gironines en els darrers dos anys segons la secretària d'Infància del departament d'Acció Social de la Generalitat de Catalunya, Imma Pérez
Des del 2006 els infants que han passat a dependre legalment de l'administració s'han incrementat un 30%. En concret al 2006, el departament va obrir 136 nous expedients, mentre que el 2007 van ser 157. Actualment la demarcació té 655 expedients oberts. A Catalunya, segons va indicar Pérez, aquesta xifra puja fins als 7.300 expedients. (Diari de Girona)

El maltractaments, de tots els tipus, han estat presents en totes les civilitzacions.
Pel que fa als maltractaments infantils, Aristóteles deia que un fill era una propietat i res del què es faci amb una propietat és injust. Hi ha fins i tot algunes societats en que les nenes són sacrificades per no poder contribuir a la economia familiar.
Tot i el què vulguem pensar, el problema està molt estès i es pot manifestar inclòs en el nostre entorn social més pròxim.
No es pecar de pessimisme pensar que el problema dels maltractaments als nens creix en intensitat i freqüència en la nostra societat. I jo us ho puc dir, perquè a la meva feina tracto diàriament amb nens que han patit algun tipus de maltractament, i amb les seves famílies. I cada dia me’n vaig a casa preguntant-me a quina classe de món vivim.

A POC A POC TOT TÉ UN ALTRE SABOR

Quan ens vam conèixer no sabíem que la nostra batalla acabaria en un joc sota els llençols. Quan jugàvem amb carícies no sabíem que poc després acabaríem sent dos desconeguts.
Quan ja no quedava rastre dels dies que vam passar junts, anys després...no sabíem que ens retrobaríem en el lloc menys esperat.
En retrobar-nos, no sabíem què passaria...però sé, per com em miraves l’altre dia, que tu vols el mateix que jo.

TAN BO...TAN CURT...

No podia saber, que tot el que necessitava per tornar-me a sentir viva eren un parell de dies envoltada de les persones que estimo, de l’aire fred de la muntanya, una habitació encantadora d’un alberg...i un breu retrobament amb el passat.

SER FELIÇ

El meu pare a vegades em diu: “Ets feliç? Ja ho comproves de tant en tant? Pensa que això és molt important; de tant en tant hem d'anar comprovant si som feliços, per què si no ho fem, podem deixar de ser-ho i no adonar-nos fins que és molt tard”.
Així que he aprés a preguntar-m’ho sovint. Seria dur descobrir un dia, per sorpresa, que fa molt temps que no sóc feliç.