Molt sovint, a la meva feina, veig dones maltractades, abusades, anul.lades, humillades...dones que han perdut ja tots els seus mecanismes de defensa i estan a l'abast d'homes que els hi prenen la vida, encara que no sempre sigui literalment.
I algunes d'aquestes dones, tenen filles adolescents que expliquen amb orgull com el seu novio no les deixa vestir d'una manera determinada o prohibeix que parlin amb altre nois: "me quiere mucho, y se enfada si hablo con otros"...
Mares maltractades, filles que reprodueixen el que veuen a casa...i enmig, jo, i unes quantes persones més, amb la impotència d'adonar-nos que no tenim les eines suficients per acabar amb aquest fet.
Disposada, mig nua.
Em dius que sóc dolenta quan m'acabes la paciència. Quan em surt la part capritxosa i no paro fins aconseguir el què vull. Quan em nego a fer alguna cosa, quan et busco les pessigolles fins a aconseguir que t'enfadis (ja ho saps, m'agrada "discutir" amb tu de tant en tant). Quan m'oblido de tu i faig la meva sense pensar en res més...
